L´Ull Indiscret d´Andrés Mauri
Apunts d´art és una secció que va nàixer, per una banda, amb l´objectiu de reflexionar sobre les produccions plàstiques de tipus maribollotrans, queer i feminista d´artistes consagrats -com ara Cindy Sherman, Martinez Oliva, Francesc Torres, Marina Abramovic, Nancy Spero, etc-,i, per altra banda, amb la pretensió de fer de catalitzadora de nous talents i d´altres creadors desconeguts per a un públic més ampli. Amb relació a aquest últim punt, el signatari d´aquest article vol presentar, per aquesta ocasió, les obres del fotògraf Andrés Mauri, un artista emergent que ens farà delectar, gràcies a les possibilitats digitals de la cambra fosca, en el seu particular voyeurisme homoeròtic, la recreació de situacións d´angoixa i drama psicològic, la instantaneïtat fragmentada de diferents realitats i el qüestionament de gènere.
La sèrie Naked House (exposada a l´Hotel Axel de Barcelona l´any 2009) està conformada per diferents imatges sobre les estances de la casa, habitada generalment per un home despullat, estirat al llit, pujant les escales, recorrent la casa o confraternitzant amb el seu amic. Totes aquestes fotos tenen en comú la forma ovalada d´emmarcar les imatges, pròpia de l´espiell d´una porta. L´espiell és el mitjà ocular mes idoni per regular la libido del voyeur. D´aquesta sèrie assenyale la fotografia Naked House 021: es tracta d´un personatge que s´acaba de dutxar i és axampat en el moment d´assecar-se. La idea del bany ha sigut un dels termes més recurrents en l´erotisme universal, ja que es tracta d´un dels recons de la casa més intims i personals.
 |
| Extreme 020. Andrés Mauri. |
Andrés Mauri, natural de Premià de Mar, es va formar com a publicista i dissenyador gràfic a la Llotja de Barcelona. Malgrat que laboralment sempre ha exercit com a publicista i dissenyador gràfic, l´autor es va iniciar en el camp fotogràfic, gràcies a les seves col-laboracions amb diversos pintors, a mes de les mateixes vicissituds de la vida. Com he apuntat abans, l´artista ha aconseguit reunir, a hores d´ara, una pila de fotografies sistematitzades en funció de la mateixa lògica serial. D´aquesta manera, podem visualitzar un total de dotze sèries temàtiques -Retro, Psiconature, Mystery, Narcotic, etc.-. Al llarg d´aquestes sèries, el fotògraf acaronaria els àmbits mes foscos de la psique humana, el segrest del moviment del vent, la congelació dels actes quotidians, l´absorció de l´ànima de les persones retractades, el caliu quer es viu als carrers, etc.
 |
| Extreme 009. Andrés Mauri. |
Amb relació al paràgraf anterior, cada sèrie fotogràfica és complementada pels seus corresponents textos d´autor. Aquests textos es manifesten en forma de reflexió, de descripció de cabòries sobre cada procés creatiu de les sèries fotogràfiques. En aquest ordre, cite només un fragment del text que acompanya la sèrie Sexy Secret que diu el següent: "Tens un secret sexy, és morbós i humit, roig i calent, excitant i pervers, no l´hi expliques a ningú, ni tan sols ho escrigues en algun lloc fosc, només és per a tu, una fantasia de propietat privada sense concessions..."
Canviant de tema, he d´indicar als quatre possibles lectors fidels, que a continuació analitzaré la seua producció més marica i bollera, focalitzada en les següents cinc sèries fotogràfiques: Extreme, Special Men, Naked House, Transition i Girl & Girls. En la primera sèrie fotogràfica, Extreme (2008), l´autor empra la nuesa del seu propi cos i d´un altre model, en situacions de màxim patiment i angoixa existencial. La mateixa opressió física dels cossos -lligats, estirats, dempeus o asseguts a terra-, tancats en un espai estret i hermètic, accentua la situació de perill i vulnerabilitat dels personatges. En la imatge Extreme 020 veiem un cos agenollat i capbaix en un racó de la fosca habitació. L´unic element que ajuda a la composició a respirar potser és aquesta escala jacobina que hauria d´ascendir a la llibertat. I la imatge Extreme 009 mostra un segon model assegut a terra, amb els ulls embenats. Malgrat aquesta situació d´impossibilitat, aquest personatge manifesta un eròtic somriure, com a simptoma de resistència sàdica a la situació.
 |
| Naked House 021. Andrés Mauri. |
L´última sèrie fotogràfica que comentaré, l´anomenada Girl & Girls, consisteix en diferents maneres de representar la dona i la seva femeneitat. Aquestes imatges pretenen allunyar-se dels tradicionals cànons de bellesa. Es tracta d´unes dones seductores, rebels, violentes, masculines i desafiants. Sembla que hagen eixit per un càsting de James Bond. En el cas de Girls 001 veiem una tipologia de masculinitat femenina, caracteritzada per una grollera gesticulació, tradicionalment acceptada de forma connatural al llenguatge corporal del sexe masculí. Un altra força andrògina és l´obra Girls 002, on veiem la mateixa model realitzant una demostració de força gràcies a l´enèrgica gesticulació dels braços i l´agressiva expressió de la cara.
 |
| Transition 005. Andrés Mauri. |
Al voltant d´aquestes sèries, m´atreviria a dir que l´autor traça de forma autobiogràfica el dolor i la ràbia esdevinguda per l´acció estripadora del binomi amor/mort, el desig de transitar en altres indrets i estats de la conciència, la necessitat de trobar-se a si mateix, el desplegament de punts d´inflexió homoeròtics, que aniria des d´un tors, un objecte, fins un paissatge, un dormitori, etc. En moltes de les imatges, Andrés Mauri està jugant a ser la mà que reté i manipula les imatges fotografiades, però, alhora, l´objecte a representar. El cos de l´artista és la matèria artística que es va transvestint en diversos personatges ficticis, com ara la imatge de paramilitar a Transition 005, o bé del personatge envoltat per una tela blanca transparent en continu moviment a Transition 001.
 |
| Transition 001. Andrés Mauri. |
Un altre aspecte a destacar és el component hiperrealista de totes les imatges, ja que l´artista li interessa absorbir fragments de diferents realitats tangibles per fer estavellar-los contra la ficció. Els antics atributs de veritat, de justícia o de bellesa s´han deixat encisar per les llums de neó d´una civilització embriagada de promeses.
Per concloure, m´agradaría assenyalar que al nostre protagonista li interessa captar els aspectes lumínics, els objectes transformats en relíquies, els racons dels carrers o els gestos mes inesperats, amb la pretensió d´assolir escenes i personatges que ens qüestionen, intimiden, inquieten i alliberen de les nostres pors.
Felip González Martínez
